Per realitzar l’exercici ens vam haver d’organitzar en grups en els quals cada estudiant tenia una de les següents funcions: cap d’obra, guixaire o encarregat de les cordes i les piquetes. Els caps d’obra van ser els que van haver de dibuixar els plànols definitius del replanteig i pensar la manera més fàcil i ràpida de portar-lo a terme per tal que, quan ens haguéssim de posar a treballar la resta de companys, no hi hagués cap mena de dubte i s’anés construint l’església de manera fluïda seguint les seves instruccions. En un inici vam dibuixar, mitjançant cordes i piquetes, la planta de l’església al terra i, finalment, vam acabar passant el guix definitiu per sobre les traces fetes amb la corda.
Al ser un exercici realitzat amb molta més gent, a part de procurar un bon resultat final, també has d’aprendre a organitzar-te bé perquè, sinó, probablement no obtindràs el resultat que desitjaries.
Quan vam anar a visitar Vistabella l’església em semblava molt més gran que quan la vam dibuixar al terra, vaig pensar que no ens hi cabrien tres plantes juntes al pati. I efectivament, vam tenir lloc de sobres per a les tres! D’aquest fet en podem extreure, doncs, que les parets ens donen una idea de l’espai real dels llocs, més que els espais oberts.
Clara Rosell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
[És recomenable tenir en compte el codi de conducta del blogger abans de fer un comentari.]