22 de desembre del 2011

La festa - exercici 10 - enunciat

Durant les dues properes setmanes ens dedicarem a organitzar i construir l’espai de la festa del Curs d’Introducció. Cada grup d'estudiants haurà de construir un moble amb cartró de 5 mm per tal que cinc persones puguin seure i recolzar-hi el menjar i el beure. El moble haurà de constituïr una única entitat. No ha de ser el resultat d'agregar diversos elements de mobiliari sinó que ha de ser una única peça que defineixi un àmbit d'estar. El moble haurà d'incloure, tanmateix, un punt de llum estratègicament instal·lat per a evitar que enlluerni als usuaris i que cremi el material. Recordant allò après durant els darrers exercicis, cal que el moble estigui eficientment organitzat tenint en compte les mides necessàries per tal que les cinc persones puguin seure i menjar amb comoditat. Considerant el comportament estructural i les capacitats del cartró cal que el moble sigui el més estable possible, minimitzant l'ús del material i facilitant el procés de muntatge.

Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos del treball a l'aula taller.

La festa - exercici 10 - resultat

D’aquest últim exercici he de destacar que va ser tot un repte ja que, degut a una sèrie de problemes que anaven apareixent, el nostre projecte va anar canviant contínuament  fins a l’entrega definitiva.
Aquest darrer exercici consistia en crear una atmosfera, un àmbit, que es pogués utilitzar per asseure’ns. Havia de ser funcional, tenir una mena de cadires i una taula.
Segons la meva opinió, aquest projecte ha estat un dels més satisfactoris perquè hem treballat per aconseguir un espai amb una funcionalitat.
El desenvolupament i construcció a vegaes semblava més difícil del que realment era ja que hi havia contradiccions en el projecte, altres cops era degut al material i altres per discrepàncies entre companys.
Personalment em quedo amb el moment en que vam posar-nos a menjar sota la “copa dels arbres”; mirar amunt era sorprenent i si miraves a terra podies veure l’ombra de “les branques”.  Realment això de crear un espai i una atmosfera ha estat molt bona idea perquè hem après que amb un projecte i una idea clara pots crear un àmbit en el qual et sent com tu volies o pensaves, és a dir, sentir-te com en el teu espai.
Desirée González


Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotos de La festa de fi de curs.

12 de desembre del 2011

Dibuixar La Ricarda - exercici 9 - enunciat

Visitarem la casa "La Ricarda", de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana, amb la finalitat de realitzar un dibuix en planta i secció de l’habitació dels pares. L’habitació ocupa exactament la dimensió del mòdul bàsic que, combinat, conforma la totalitat de la planta i conté les peces imprescindibles d’un petit apartament, exceptuant la cuina. Això és: una saleta d’estar, un dormitori i un bany. Dibuixar l’habitació dels pares és similar a dibuixar un apartament de dimensions reduïdes, on les mides de les peces que conté i la seva disposició defineixen el confort i la comoditat de l’estança.
El dibuix haurà de reflectir aquest fet, dibuixant amb claredat la dimensió de totes les peces de mobiliari i demostrant que la distància entre aquests i els elements construïts permet que es puguin utilitzar. Tanmateix, el dibuix haurà d’explicar com està construïda l’habitació, dibuixant amb rigor i precisió tots els elements constructius que conformen els diversos tancaments.


Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies de la visita a La Ricarda.

Dibuixar La Ricarda - exercici 9 - resultat

L'exercici de La Ricarda ens ha ensenyat a agafar mides de la realitat i replantejar un plànol amb la màxima informació possible, sabent ja a quina escala es farà. Si tens una idea de l'escala a la que dibuixaràs és més fàcil agafar les mesures, ja que n'agafaràs les necessàries i tindràs cura de no deixar-te'n cap. A l'hora de passar-ho a paper, s'ha de fer un encaix general per tal que el plànol quedi centrat. Una de les coses més significants que hem après i que sempre s'ha de tenir en compte és el valor de línia, de tal manera que l'ull descansi al veure el dibuix i aquest s'expliqui amb claredat. També s'ha de tenir cura amb el nivell de detall del que dibuixem, que depèn de l'escala de representació. El nostre plànol, a 1:50, tenia un grau considerable de detall, tot i això, s'ha de tenir en compte quins són els elements més importants, per tal que s'entengui com funciona l'espai.
Una de les coses que he après, potser indirectament, és a no quedar-me amb la informació agafada per un mateix. A vegades ens en falta i s'ha de recórrer a plànols o, inclús, al que tenim al voltant per tal de poder deduïr com funciona alguna cosa de la que no vam parar atenció durant la visita o de la qual no podíem prendre mides directament. Abans de deixar-ho en blanc, val la pena fer l'esforç d'intentar deduïr-ho i dibuixar-ho, tot i que el resultat no sigui del tot correcte.
Roser García
[Clica a cada imatge per a veure el corresponent plànol.]

Sergi Escribà


David López


Marta Lorente


Genís Garcia

1 de desembre del 2011

Els ponts - exercici 8 - enunciat

Es proposa la construcció d’un pont al vestíbul de l’escola, capaç de sostenir una càrrega determinada a una alçada del sòl.

Per això, s’estableixen condicions relatives a la geometria de l’estructura, al tipus d’enllaços i als materials susceptibles de ser utilitzats per a resoldre aquest exercici.


Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.


Els ponts - exercici 8 - resultat

L’exercici del pont ha sigut, en general, l’activitat amb la qual ens hem apropat a l’àmbit de les estructures des d’una visió molt pràctica i poc teòrica. Aquest fet és vital per tal d’entendre el procés que ens ha portat fins als resultats finals de cada grup perquè amb pocs coneixements sobre estructures hem anat trampejant, abusant en moments de la intuïció. Una de les lliçons més important que he après durant aquest exercici ha sigut que no sempre el que funciona teòricament és igual d’efectiu a la pràctica, la qual cosa ha modificat la manera que tinc i tindré a partir d’ara a l’hora de treballar.
A nivell particular estic content ja que he pogut conèixer nous companys del curs, amb els quals quasi no tenia relació, alhora que crec que hem treballat amb coordinació i eficàcia i això s’ha vist plasmat en el resultat final.
Xavier Martín



Clica aquí per a veure la galeria de les fotografies de la sessió de correcció de l'exercici.

14 de novembre del 2011

Model estructural - exercici 7 - enunciat

La forma d’un edifici està relacionada, en major o menor grau, amb el seu sistema de suport. La història de l’arquitectura està plena d’exemples que posen a prova els materials i sistemes constructius fins a portar-los al límit de la seva capacitat.

La previsió d’aquest comportament només ha estat possible experimentalment amb la construcció de models a escala que simulen els esforços als quals estarà sotmès l’edifici. El càlcul numèric del comportament estructural només pot considerar-se una alternativa real en aquest segle.


Clica a la imatge o aquí per a veure la galeria de fotografies del treball a l'aula taller.